Isaki Lacuesta presenta "WINES OF THE WIND", el curt promocional de la DO Empordà

12/12/2012
En Mike (Mark Schardan), un nord-americà de mitjana edat, escull l’Empordà com a la destinació final del seu particular viatge a l’infern, que comença en el moment en què se separa de la seva dona, als Estats Units. Superat per la situació, aquest personatge viatja sol fins a casa nostra amb la intenció de passar a millor vida. Ho aconseguirà, però no pas de la manera com ho havia planejat.

A l’Empordà, doncs, hi troba un refugi imprevist, una mena de cel inesperat: la terra, el vent, la gent, el mar i el vi converteixen el que havia de ser l’últim viatge d’anada d’en Mike en un viatge iniciàtic a una vida molt més plena. Definitivament, aquest nord-americà no es pot resistir als encants d’indrets tan singulars com Sant Quirze de Colera, Vilajuïga, Gualta, Torrent o Vall·llobrega, i el que havia d’acabar en tragèdia personal es converteix en tota una oda a la vida. En Mike descobreix la felicitat: l’Empordà autèntic, i ho fa tot assaborint els Vins de Tramuntana que li ofereix aquesta terra, de la mà d’una noia també inesperada (Txe Arana).



Versió original en anglès subtitulada.

Isaki Lacuesta (Girona, 1975) és l’autor del nou vídeo promocional de la Denominació d’Origen Empordà, que ha rodat aquest estiu i que avui es presenta a Barcelona. Càmera en mà, Lacuesta ha situat l’acció en indrets emblemàtics de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà.

La cinta ens mostra com evoluciona l’estat d’ànim del protagonista, en Mike, després de la presa de contacte amb les terres empordaneses. La història comença amb l’enviament de mails carregats de melanconia i desesperació a la seva ex parella: “T’escric per anunciar-te que em mataré”, li arriba a dir. No obstant això, les imatges permeten intuir una clara dissonància entre el que en Mike diu que farà i el que està fent, i uns versos d’Omar Khayyam acaben marcant el punt d’inflexió vital del personatge: “Procureu despertar-me amb vi”, llegeix en la veu en off d’en Mike, que ens acompanya al llarg del curt. A partir d’aquí, la desesperació esdevé felicitat incontrolada; el pessimisme, optimisme a dojo; la malenconia, bon humor i ironia; les ganes de desaparèixer, en ganes de viure intensament.



Versió en català.

Una nova aproximació visual a l’Empordà

El president del Consell Regulador de la DO, Josep Blanch i Dalmau, veu aquesta nova aproximació visual a l’Empordà com "una eina més per seguir donant a conèixer la qualitat dels vins de la DO Empordà, i situar-la com una denominació de prestigi i qualitat". També ha destacat la capacitat del director gironí per reflectir amb la seva visió particular els nombrosos atractius i recursos d’una zona turísticament consolidada, però que vol obrir una nova via: l’enoturisme.

De la seva banda, Isaki Lacuesta busca amb aquesta història, d’entrada, "l’empatia d’un públic internacional", així com transmetre a través del personatge "un efecte d’autoironia i tendresa de manera que també els espectadors locals puguin projectar-s’hi i sentir-s’hi identificats".

DO Empordà

La Denominació d'Origen Empordà aplega més d'una cinquantena de cellers de l'Alt i el Baix Empordà que elaboren una àmplia varietat de vins de gran qualitat. L'any 2011, i per primera vegada en la seva història, la Denominació d'Origen Empordà va superar els 4 milions d'ampolles venudes en un mateix exercici.

El mercat de les comarques gironines continua sent el principal consumidor dels vins de l'Empordà, amb un 34% de les ampolles venudes en aquesta demarcació. La resta de Catalunya, amb un 27% del total; la resta d'Espanya, amb un 14%, i les exportacions, amb un 20%, són les destinacions de la resta de vins empordanesos. Un 5% de la producció es ven directament a celler.

Isaki Lacuesta

Isaki Lacuesta (Girona, 1975) és director, guionista i creador audiovisual català. Premi Sant Jordi 2002 per Caravan vs Caravan i guanyador de la Concha de Oro de Sant Sebastià 2011 per Los Pasos Dobles. Aquest 2012 ha rebut el Premi Nacional de Cinema concedit per la Generalitat de Catalunya.

La revista Cahiers du cinema el va qualificar de «model de cineasta del segle XXI» per la seva habilitat per treballar en tots els camps fronterers del cinema amb la mateixa lucidesa, qualitat i talent. Va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona i es va graduar en la primera edició del Màster en Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra. El seu primer llargmetratge documental, Cravan vs Cravan (2002), va rebre guardons en diversos festivals internacionals i la crítica espanyola el va destacar com la millor òpera prima de l'any amb el Premi Sant Jordi de RNE. El seu segon llargmetratge, La leyenda del tiempo (2006), es va presentar a la secció oficial del Festival Internacional de Cinema de Rotterdam i va rebre diversos premis al Festival Internacional de Cinema de Las Palmas, al Festival Internacional de Nantes, al Yerevan Film Festival (Armènia) i a la mostra Alcances de Cadis, entre d'altres certàmens. L'Associació de Crítics de Catalunya la va considera la millor pel·lícula espanyola de l'any.
El seu tercer llargmetratge, Los condenados (2009), va rebre el Premi de la FIPRESCI al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià del 2009 i el Premi Gaudí a la millor pel·lícula. Una de les actrius protagonistes, Bárbara Lennie, va ser distingida amb el Premi Sant Jordi a la millor intèrpret espanyola d'aquell any. L’any 2010 va realitzar el documental sobre la figura d’Ava Gardner La noche que no acaba. Amb el seu següent projecte, Lacuesta es va traslladar a Mali per rodar i posar en contacte la pintura i la natura. En sorgeixen el documental El cuaderno de barro (2011) i la pel·lícula Los pasos dobles (2011), guanyadora de la Concha de Oro del Festival de Sant Sebastià. Lacuesta és també autor de diversos curtmetratges i instal·lacions expositives. Compagina el cinema amb la docència i col·labora en diversos mitjans amb articles sobre cinema, música i literatura.

Llargmetratges:

  • 2011. Los pasos dobles
  • 2011. El cuaderno de barro
  • 2010. La noche que no acaba
  • 2009. Los condenados
  • 2006. La leyenda del tiempo
  • 2002. Cravan vs Cravan


Notícies relacionades

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi, n’acceptes l’ús. Més informació
ACCEPTAR