Les cooperatives del vi empordaneses continuen sent un motor econòmic, cultural i social, segons un estudi finançat per la Beca Eduard Puig Vayreda

El grau de professionalització endegat en capítols com la comercialització o la gerència i les noves eines empresarials de què s’han dotat permeten assegurar la continuïtat i viabilitat de les tres cooperatives actuals: Empordàlia, Espolla i Garriguella.

Les cooperatives del vi empordaneses continuen sent un motor econòmic, cultural i social. Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi ‘El cooperativisme del vi a l’Empordà’ finançat per la Beca Eduard Puig Vayreda de la DO Empordà. La recerca és obra de l’economista Joan Armangué, l’arquitecte Joan Falgueras, el periodista i economista Josep Playà i els historiadors Rosa Maria Morer i Albert Testart.

El projecte de recerca de les cooperatives vinícoles de l’Empordà s’ha centrat en el seu origen, el seu patrimoni i la seva realitat actual. “La història del vi de l’Empordà no es pot entendre sense el paper clar que han jugat les cooperatives. Han vertebrat pobles, han dignificat la feina pagesa, i han defensat, amb orgull i tenacitat, la identitat del paisatge. Sense elles, no seria el que és avui. Aquesta publicació és, per tant, un homenatge merescut a la seva contribució”, s’assegura a la descripció de l’estudi. Els autors han abordat diverses aquestes temàtiques en la seva investigació: el marc històric del cooperativisme; el perfil dels fundadors, col·laboradors, promotors i tècnics, destacant especialment la importància de la dona en el món del vi; l’arquitectura dels diferents cellers; o els reptes i oportunitats de futur, entre altres aspectes. 

D’aproximadament 15 cooperatives a l’Alt Empordà a finals dels anys setanta, s’ha passat a les 3 cooperatives actuals degut principalment a un procés de fusió i concentració. La manca de relleu generacional i les noves oportunitats laborals relacionades sobretot amb el turisme i el sector serveis també ha fet disminuir el nombre de socis que durant la mateixa època ha passat de 1.500 a 126. El grau de professionalització endegat en capítols com la comercialització o la gerència i les noves eines empresarials de què s’han dotat permeten assegurar la continuïtat i viabilitat de les tres cooperatives actuals: Empordàlia, Espolla i Garriguella. 

Els autors del llibre asseguren que alguns dels grans actius de les cooperatives actuals són el pes de les agrobotigues en el conjunt del negoci i la millora de la qualitat dels vins, que n’ha permès una valoració més alta. “Gràcies al treball dels enòlegs, les inversions en maquinària i infraestructures i els premis i reconeixements, s’ha esbandit l’etiqueta dels vins de cooperatives com a vins de segona categoria. Queden reptes pendents, com les exportacions (i també les vendes fora de l’àmbit provincial), i encara una major implantació en la restauració de la Costa Brava i en les cadenes de distribució”, s’assegura a la publicació. “Aquest és un estudi sobre els moviments migratoris de cada època que han fet possible la supervivència de la vinya a l’Empordà, i vol ser també un homenatge als homes, dones i nens que es veuen obligats a migrar”, afegeixen els autors que ja van guanyar la primera edició de la beca amb una recerca que va permetre identificar i inventariar una quinzena de cellers particulars que encara es conserven a les cases de l’Albera, i que tenia com a objectiu preservar la memòria històrica d’una arquitectura i d’una activitat econòmica i social vinculada amb l’elaboració de vi en habitatges particulars.

El Consell Regulador de la DO Empordà, amb el suport de l’Ajuntament de Figueres, impulsen aquesta beca d’investigació, de caràcter biennal, que es concedeix a un projecte d’investigació inèdit en relació amb la viticultura i l’enologia a l’Empordà en qualsevol d’aquests àmbits: botànic, enològic, històric, turístic, econòmic, arquitectònic, ambiental. La iniciativa compta amb la col·laboració de la Universitat de Girona, la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut Català del Vi (INCAVI), l’Institut d’Estudis Empordanesos, i la Venerable Confraria de la Bóta de Sant Ferriol; i el patrocini dels cellers La Vinyeta, Perelada, Pere Guardiola, Cooperativa d’Espolla i Vinyes dels Aspres. 

Objectius de la beca
La concessió de la beca té per objectiu aprofundir en camps que encara no han estat prou explorats i que poden afavorir el coneixement i l’evolució del mateix sector vinícola en el camp tècnic o comercial. El premi va adreçat a entitats sense ànim de lucre i a persones, ja siguin estudiants, professionals o estudiosos.

Homenatge a Eduard Puig Vayreda
Els promotors de la iniciativa han volgut que la beca dugui el nom d’Eduard Puig Vayreda per tal d’homenatjar l’enòleg empordanès que fou molt actiu en el camp de la divulgació enològica i es pot considerar un dels principals erudits que ha tingut Catalunya en aquest camp. Va ser director de l’INCAVI, fundador i president de la Confraria de la Bóta de Sant Ferriol, professor de la UdG i coodirector de la Càtedra de Viticultura i Enologia Narcís Fages de Romà. A banda de la seva activitat professional, també va destacar pel seu compromís cívic i cultural. Va ser alcalde de la ciutat de Figueres (1981-1983) i va presidir Joventuts Musicals i l’Institut d’Estudi Empordanesos, a més de ser membre de nombroses entitats. També va ser col·laborador de premsa, escriptor i conferenciant.